MENJA'T LES TRADICIONS I LA CULTURA

Saps perquè per la quaresma es mengen bunyols? Saps perquè fem la mona o perquè a Reus mengem coca amb cireres o Pa Furadat?

 

Són les nostres tradicions, la nostra cultura, que ens parla del que som, d’on venim i on vivim.

Seguir les tradicions ajuda a entendre perquè mengem el que mengem i perquè som com som. Ajudem a transmetre aquest llegat que ens defineix, que parla de la nostra terra, dels nostres productes, i de la nostra manera de ser.

 

Ser forner en el nostre cas és molt més que fer pa: és participar del barri i la ciutat, és impulsar projectes, transmetre i fer pedagogia del món del pa, del territori i de la cultura.

gener

el Tortell de Reis

“Si la fava tu has trobat, paga el tortell sense recança, i no perdis l’esperança, seràs ésser afortunat. I si et surt la figureta, no et quedarà més remei que ser coronat REI d’aquesta festa distreta...”.

De crema

De cabell d'àngel
De massapà

gener

Coca de Sant Sebastià

Aquesta és la Coca de Sant Sebastià, que fem només pel dia de Sant Sebastià o el cap de setmana que es celebra la festa del Ball d'Hivern de Sant Sebastià on es fan balls populars on es fa ballar a la coca.

És una vella recepta de les coques de Sant Sebastià que feia el Padrí Anton a Gratallops.

Es tracta d’una coca de festa, on a més dels ingredients habituals: farina, ou, sucre, hi posem matafaluga, sagí, i nou moscada.

Quaresma

Coques d'ou

La Coca d'ou només per Dijous Gras. 

febrer

Blaiets

El blaiets són unes galetes fetes de mantega, sucre, ou i aromatitzades amb vainilla o llimona, de forma ovalada, vora dentada i amb una imatge de sant Blai al center que, un cop beneïdes aconseguien meravelloses propietats curatives sobre refredats, grips i mals de gola.

 

Quaresma

Bunyols

Petits capricis de Quaresma per endolcir els dies de penitència.

Bunyols de Quaresma i de crema

 

setmana santa

Mones de pasqua

L'existència de la 'mona' entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic.

La forma i composició d'aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida.

Fins ben entrat el segle XX s'hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l'infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l'ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat.

Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls,

fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

abril

Pa de Sant Jordi

El pa de Sant Jordi va ser creat l'any 1988 pel flequer Eduard Crespo de la Fleca Balmes. L'encàrrec li va fer el Gremi de Flequers de Barcelona perquè volien un pa per celebrar la Diada de Sant Jordi. Els colors de la senyera s'aconsegueixen fent tres masses molt específiques: una de sobrassada per al color vermell, una de formatge per al color groc i una d'anous per embolcallar la senyera.
No porta cap mena de colorant artificial.

maig-juliol

Coques amb Cireres

En temps de cireres, es fan coques amb cireres. És com s’havia fet sempre, un producte de temporada, així que mentre hi ha cireres, hi ha coques amb cireres a Reus i voltants. En altres llocs si en fan, potser fan coques de cireres.

 

És coneguda la tradició de que l’Ajuntament, el matí del dijous de Corpus, regali petites coques amb cireres a tota la mainada de la ciutat, durant la ballada dels Gegants a la plaça del Mercadal. I es diu que l’origen podria ser aquest:

 

Al segle XIX, un sabater que s’encarregava de pesar la farina durant les transaccions comercials d’aquest producte (en un edifici a la que encara avui és coneguda com plaça de la Farinera), espolsava en un racó molt hàbilment els sacs utilitzats durant el procés, i anava acumulant aquesta farina sobrera durant tot l’any. Quan arribava Corpus feia servir la farina guardada per preparar coques amb cireres que repartia a la canalla durant aquella festivitat.

De coques amb cireres se n’han fet i se’n fan amb diferents tipus de masses, però la més típica a Reus és l’elaborada amb massa adobada o de brioix.

setembre

Coietes

Les Coietes són una elaboració recent, pensada i elaborada pels germans Tomàs i Xavier Pàmies Sistaré en honor a la Misericòrdia.

 

La invenció de les Coietes té la seva raó de ser en el Grup Cultural de Misericòrdies de Reus i en la Parròquia Sant Joan, que coincidint amb la inauguració de la Majòlica de la Verge de Misericòrdia l’any 2016, el Mossèn Pere Dalmau va demanar si podíem crear algun dolç, i el Resultat són les Coietes.

 

La forma és una reproducció del mantell de la Verge. Per Això es van utilitzar uns motlles d'acer inoxidable creats expressament per l’ocasió pel Taller Moncusí del carrer Amargura.

 

La galeta incorpora tres productes de proximitat molt habituals a l’obrador del Forn Sistaré: com són les avellanes de Reus, l'oli d'oliva de la DOP Siurana i el vermut de Reus, que s’aplica en la seva justa mesura.

 

Després de 3 anys, les Coietes ja s’han fet un forat al calendari d’elaboracions del Forn.

sant Joan i sant Pere

Coques

Per Sant Joan i Sant Pere, toca menjar coca.

Coques artesanes, amb pasta mare natural, amb processos de repòs i fermentació llargs i matèries primeres de gran qualitat i proximitat. De Fruita, amb cireres, de pinyons del país, de llardons, de nata, de crema i de sucre. 

octubre-novembre

Pans de carbassa i castanya

Quan s'acosta tots Sants, arriben els pans de tardor o també coneguts com capritxus de tardor.

El pa de carbassa, fet amb carbassa natural pelada i tallada a mà, pasta mare de sègol, farina de sègol i malta torrada.

En el cas del pa de castanya, amb olor que evoca trossets de bosc, té un gust molt potent perquè porta una gran quantitat d’aquest fruit que et pots trobar a trossos enmig de la molla.

octubre-novembre

Panellets

A Cal Sistaré fem panellets de forner de tres tipologies diferents: 

Els de pinyons, els més demandats, fets amb pinyons del país, els de gemma, i els d'ametlla.

desembre

Panettones

Una elaboració que ja s'ha fet imprescindible per les dates de Nadal. 

Tenim dos tipus de Panettones: el més típic, de fruita amb panses macerades al vermut, i un dels més demandats, el de xocolata, que fem amb una barreja de tres xocolates d'alta gamma, amb avellanes de Reus, Vainilla natural de Madagascar, mantega de lleteria i ous del baix camp. La base dels nostres panettones però és la massa mare que guardem i custodiem d'any a any.

desembre

Pa "Furadat"

El Pa Furadat és un dels pans més nostrus, que ens connceta amb la cultura popular i amb la pròpia història.

Anys enrera era considerat el turró dels pobres, perquè aquells que no se'ls podien permetre, per no menjar el mateix pa de sempre, l'especiaven per donar-li un gust nou i diferent.

A Cal Sistaré sempre l'hem fet. Ens agrada mantenir viva aquesta història, al marge de què considerem que és un pa molt bo, que no porta llevadura -només pasta mare- i que té moltes hores de fermentació i repòs. És un pa que s'olora de lluny perquè està ple de matafaluga i coriandre.

desembre

Panets Especials

En època de festes, sol ser habitual que la gent posi a taula panets individuals. Per donar resposta a aquesta demanda, oferim una varietat de difernets panets. Alguns són la versió mini d'alguns dels pans que fem habitualment, altres, només per aquestes dates:

- Oliva de kalamata
- Orenga
- Viena
- Espelta integral Eco
- Avellana @dop_avellana_de_reus
- Cereals
- Xapata
- Nous i panses al vermut de Reus
- Camperol

 

Deixa'ns el correu per rebre les novetats: Tallers de pa, nous productes, activitats

BOTIGUES SISTARÉ

977 32 20 28

info@fornsistare.com

Reus
c/ Ample 20 bis
Av. Prat de la Riba 35
c/ Galanes 11
c/ Amargura 2

Trav. Satn Antoni  - Obrador

Tarragona
c/ Governador González 15

 

  • Blanca Facebook Icono
  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de Instagram