Els orígens

Forners apassionats des de 1910

Els orígens del Forn Sistaré es remunten a principis del segle passat i, probablement per la narració següent a finals del segle XIX.

Pere Sistaré era fill de Vallmoll. Era un home fort d’aquella època que, per sort, va lliurar-se d’anar ala guerra de Cuba. Va fer d’estibador al port de Tarragona i de forner al Serrallo, on va salvar els amos de les inundacions provocades pel desbordament del Francoli l’any 1907. Va conèixer la Carme Miró, filla de la Secuita, que esdevindria la seva esposa. El Pere sabia poc de lletres a causa d’aquells temps difícils; la Carme era una dona menudeta de poble que sabia una mica de pagès, de números i de les tasques de la llar.

El treball dur del Serrallo els va permetre estalviar per poder casar-se l’any 1910, concretament el 16 de febrer de 1910. De viatge de noces, van decidir d’anar a Reus per visitar al seu oncle, anomenat “cal terremoto”, que era forner. Tenia el forn al carrer Ample 20, bis. Quan van arribar, durant la tarda, després d’haver-se casat, l’oncle estava renegant pels quatre cantons, i el Pere li va preguntar: “Què et passa, oncle?”, i ell va respondre “Ja n’estic tip d’aquesta feina, jo ja soc gran i això de treballar tota la nit i no tenir fills... si algú volgués el forn li vendria”. El Pere li va dir: “Doncs jo volia preguntar-te si sabies d’algun forn que estigués en venda!”. I el Pere li va comentar a la Carme, i ella va pensar que estaria bé ja que la feina al camp era dura i sense gaire futur a primers de segle. El Pere va parlar de nou amb l’oncle, i encara més enfadat que abans li va dir “Dóna’m 15 duros de plata i te’l quedes tu!”.

 

I així va ser com la mateixa nit de casats ja van passar-la fent pa. La Carme sempre deia de forma anecdòtica: “Jo encara estic de viatge de noces”. Ja no van tornar més a la Secuita. Va morir de vella al mateix forn amb les claus a la mà.

 

El 7 de maig de 1911 va néixer al mateix obrador, al carrer Ample 20 bis, el nostre avi, Josep Sistaré; el “Pepitu” pels amics. Els besavis es van ocupar que rebés una acurada educació, i va anar a escola als “Padres”, que estaven al capdamunt del carrer Ample de Reus. El “Pepitu” era un home inquiet i sempre va participar de forma activa en totes les entitats culturals i esportives del Reus d’aquell temps. Els Ploms, el Reus Deportiu, el Velòdrom, el Foment Republicà, el Centre de Lectura, el Teatre Fortuny... Era un apassionat de la lectura i la política.

 

En plena joventut es va trobar immers en la Guerra Civil. El besavi ja era un home gran, així que el Josep va ser mobilitzat. Com que tenia coneixements de comptes va ser nomenat responsable del magatzem d’abastiments a Manresa i encarregat del forn militar. Quan la guerra s’acabava, va ser fet presoner i tancat al camp de concentració de Lleida.

 

Durant aquest període va caure una bomba al forn de Reus i va quedar totalment destruïda la casa. Com que no podien fer el pa, la solució va venir per la coneixença amb la pastisseria Poy del raval de Jesús, doncs els unia una forta amistat, i ells encara no exercien la seva activitat. Des d’aquest indret van seguir elaborant el pa de cada dia, i el venien a la porta de la botiga enderrocada. 

 

L’avi va ser alliberat, però aleshores va succeir un fet que forma part de les anècdotes de la nostra història: un important tractant de bestiar de Falset va comprar la casa on teníem el forn i la botiga i, és clar, l’habitatge, ja que érem llogaters. Al Sr. David, que així es deia el

 

propietari, no li va importar que es continués venent el pa sota casa seva, però de cap de les maneres volia que hi hagués l’obrador; es va celebrar un judici que va ser favorable a Sistaré.

 

Però com que el Sr. David no el volia sota casa seva, va oferir la possibilitat d’ajudar a finançar la compra d’una casa al carrer del costat – la travessia Sant Antoni 7 -, un acord que a tots els va semblar bé, i així es va establir l’obrador al lloc on encara avui hi fem tota la nostra producció. Al carrer Ample es va seguir venent pa, i també hi vivien els besavis i l’avi a la planta baixa.

 

Al cap d’uns anys, l’avi es va casar amb la Carme, una tarragonina establerta a Reus i mestressa del bar – cafè del cinema Kursal, propietat de la família Sugranyes, situat a la plaça de la Llibertat. L’avi va estar molt lligat a les entitats de Reus: al Centre de Lectura, del qual en va ser soci fins i tot després d’haver mort; i al Teatre Fortuny, en què formava part d’un grup d’amics, que tenien en propietat la llotja del primer pis en el prosceni i els anomenaven – “el palco dels solters” – tot eren homes. Els membres d’aquest grup foren els pioners en portar espectacles de revista a Reus. 

 

Consolidat, a partir d’aquest moment l’avi va ser un personatge decisiu dins el món de la fleca. Durant molts anys va ser el president del Gremi de Forners de la província de Tarragona i del de Reus, membre executiu també de la Federació catalana de Forners i cofundador, juntament amb Andreu Costafeda, Jaume Permanyer, Jaume Masana i altres forners catalans, del que s’anomenaria la Mutual Panadera de Catalunya.

 

El 3 d’octubre de 1942  va néixer la seva filla Carme, coneguda com la “Carmeta” -ja que a casa hi havia tres Carmes-, la nostra mare. En aquest mateix any també es va instal·lar un forn més gran. Van anar passant els anys i el forn es va afermar com un dels més prestigiosos de Reus i de la comarca. 

 

Cap a l’any 1955 van venir de Gratallops (el Priorat) la nostra àvia paterna, l’Enriqueta, i el seu fill gran, el Tomàs, el nostre pare. Casualitats de la vida, el pare de l’àvia, el padrí Anton, també era forner a Gratallops; la casualitat és que es van posar a fer de carnissers al costat mateix de la nostra botiga, al carrer Ample 20.

      

El temps va anar passant i el 1964 la Carmeta i el Tomàs es van casar. Llavors va començar una època de gran expansió ja que en entrar el Tomàs al forn es va deixar de vendre només a la botiga i es va començar a vendre pa per tots el barris emergents de la ciutat: el barri Immaculada, les parcel·les Pelai, el barri Sol i Vista; i així van començar també algunes revendes.

 

El 19 de juny de 1965 vaig néixer jo mateix, el Xavier, el primer dels fills. També gràcies a la visió del nostre pare, van esdevenir alguns del canvis més importants de l’obrador: la compra d’un forn en continu (que feia servir llenya com a mitjà de combustió) i la incorporació d’un tren semiautomàtic de treball, el primer que es va instal·lar ala província.

 

Va ser un temps de gran producció però amb una minsa rendibilitat, doncs el preu del pa era prefixat pel govern central, sense tenir en compte els costos de cada obrador.

 

El 10 de gener de 1969 va néixer el meu germà, el Josep Tomàs. Dels anys setanta fins als noranta es va viure una època de força estabilitat.

Tots dos germans vam estudiar i vam fer el servei militar, com és natural, a la fleca militar. Després d’això varem decidir que el nostre futur estava en el món del pa, per aquest motiu

 

vam pensar que el primer que calia fer era formar-nos en aquest ofici, i durant uns anys ens vam preparar a les escoles més prestigioses d’Europa; Grans Moulins de Paris, Andreu Carrió de Barcelona, l’Ecoile du pain de Marseille i altres, a banda de la pròpia investigació personal.

 

L’any 1989, el Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catlunya va ser l’esceneri de l’entrega de la primera Carta de Mestre Artesà Alimentari concedida per aquesta institució. La va rebre Josep Sistaré de mans  d’aleshores president Jordi Pujol en un acte ple de solemnitat i emotivitat.

 

L’any 1992 l’avi ens va deixar totalment la gestió i ens vam constituir en societat. Aquest mateix any es va canviar tot el sistema productiu, forns i màquines, com el que fins a aquells moments era una utopia: les cambres de fermentació controlada, que van ser les primeres que hi va haver a les nostres contrades.

 

Del 1990 fins al 1995 vam fer un important esforç de creixement, que no va fructificar prou. En aquells anys, el sector es va veure immers en una guerra de preus en que nosaltres no vam entrar, però que ens va afectar. A partir de l’any 1995, la decisió va ser vendre el pa als nostres propis punts de venda, dels quals l’any 2004 ja en teníem set.

 

Cal tenir en compte que els dos germans, el Xavier i el Josep Tomàs, ens varem casar, respectivament, amb la Cori l’any 1997 i amb l’Imma l’any 2000. A partir d’aleshores totes dues es van incorporar a l’equip; la Cori, com a mestressa de comptes, i l’Imma atenta a que els bancs no cobrin massa comissions.

 

L’any 2007 va fructificar una idea d’ampliació d’activitat amb la gelateria, un sector après dels grans mestres en èpoques d’estudiants; el primer local va ser el de l’avinguda de Prat de la Riba, i el segon, del 2009, a la plaça de la Llibertat, ambdós a Reus.

 

L’any 2009, Forn Sistaré va ser guardonat amb el Premi Ser Botiguer de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Reus.

 

El 2010, Celebrem el centenari amb campanya de comunicació i increment de posicionament en quant a qualitat en un sector dominat per franquícies.

 

També vam ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a Establiment Comercial Centenari.

 

Tot i així, des del 2011 i fins a l’actualitat, rebem una forta clatellada per culpa de la crisi i la proliferació de pa per tot arreu (franquícies, supermercats, gasolineres quioscs...).

 

El 2012, decidim donar un gir al negoci, adaptant la producció a la màxima qualitat i fugint de les guerres de preus. I comencem a elaborar el Pa de Pagès Català. Podríem dir que en aquest moment comença el canvi.

 

El 2013 tanquem 3 punts de venda i es comença a fer un canvi en la producció incorporant un nou forn de sola. Totes les nostres elaboracions les fem amb pasta mare natural “levain”.

 

2014. Prenem una decisió una mica arriscada, però pensem que servirà per accelerar el procés de canvi. Traiem tot el tren de laboreig i passem tota la producció a fermentació en bloc. Amb un resultat com de la nit al dia. Fins que no fas aquest canvi, no te’n fas palesa.

 

Paral·lelament, accelerem el ritme de Formació pròpia, tant la del Tomàs com la del Xavi i també d’altres treballadors de forn i botiga. Ens interessen els cursos de formació que dónen referents del sector com en Daniel Jordà, en Jordi Morera, Manel Cortés i Josep Pasqual, Jérôme Foulquier, etc.

 

Així mateix, en un acord de col·laboració amb l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, acollim al forn, a professors de l’àrea de forneria i pastisseria, en jornades de formació i reciclatge, on els propis professors aprofiten per posar-se al dia i veure com es treballa al forn.

 

Nosaltres també, assistim com a formadors dels alumnes a les Jornades Gastronòmiques de la mateixa Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.

 

El 2015, anem de concursos, i primer, som designats per participar a la semifinal del Concurs a la  Millor Tapa de l’any, amb el nostre pa de cervesa.

 

El 2014 i el 2015, fruit de la nostra inquietud i de tot el que anem veient i aprenent en els cursos de formació i a les fires que assistim, introduïm noves varietats de farina, cada vegada de més qualitat, i apostem per nous pans més saludables i creatius, com el pa de castanya, el de carbassa, el pa de fajol, el pa rústic amb farina de Tradició francesa.

 

Més endavant, som finalistes del Concurs Millor Pa de Pagès Català (IGP), quedant dels 5 millors pans de pages Catalunya i del món.

 

El 2016 som GUANYADORS DEL MILLOR PA DE PAGÈS CATALÀ.

 

El 2017 rebem l’Estrella en reconeixement a un dels 80 millors forns de l’estat.

 

El 2018 rebem la segona estrella i rebem el segon premi al Concurs al millor llonguet de Catalunya.

 

El 2019 som guanyadors de LA LLESCA D'OR com a millor forn de Catalunya i tornem altra vegada a la Final del Concurs al Millor Pa de PAgès Català IGP.

També rebem la tercera estrella de la Ruta Española del Buen Pan, en reconeixement com a un dels 80 millors forns de l’estat. 

Deixa'ns el correu per rebre les novetats: Tallers de pa, nous productes, activitats

BOTIGUES SISTARÉ

977 32 20 28

info@fornsistare.com

Reus
c/ Ample 20 bis
Av. Prat de la Riba 35
c/ Galanes 11
c/ Amargura 2

Trav. Satn Antoni  - Obrador

Tarragona
c/ Governador González 15

 

  • Blanca Facebook Icono
  • Twitter Icono blanco
  • Blanco Icono de Instagram